Família: Ranunculaceae Juss.
Distribució: Es una família cosmopolita amb el centre de distribució a les regions temperades i fredes de l'hemisferi nord. Morfologia General: La majoria són plantes herbàcies perennes de tipus hemicriptòfit o geòfit, però també poden ser herbàcies anuals (Nigella), arbustives (Xanthorhiza) o lianoides (Clematis). Les herbàcies vivaces fan rels gruixudes, ja siguin rizomatoses, bulboses (Erianthis) o tuberoses (Ranunculus ficaria). Morfologia Vegetativa: Les fulles són generalment alternes (oposades a Clematis) i solen disposar-se en una roseta basal. Acostumen a ser dividides, però de forma molt variable, poden ser pinnades (Clematis), palmades (Nigella), cordades (Ranunculus ficaria), enteres (Myosurus),... Algunes fulles poden ser més o menys graminoides com a Myosurus o a l'espècie Ranunculus gramineus. Presenten una beina basal més o menys desenvolupada i a vegades també estípules (Thalictrum, Ranunculus). Els pecíols de Clematis són sensibles al tacte i actuen com a circells. Malgrat que les fulles són caduques, els pecíols que s'han aferrat a un suport no cauen i es lignifiquen. Com a cas extrem, a Clematis aphylla les fulles estan transformades en circells, de manera que la fotosíntesis es dóna a través de les tiges verdes. Les ranunculàcies aquàtiques poden tenir les fulles emergides, submergides o flotants. Les submergides són generalment molt dividides en segments linears i filiformes. Sovint es dóna dimorfisme foliar, de manera que les fulles emergides estan menys dividides que les submergides en una mateixa planta. Morfologia de la inflorescència: Les flors es troben solitàries (Anemone, Eranthis, Ranunculus ficaria) o agrupades en inflorescències generalment terminals i de tipus raïm (Delphinium), cima (Clematis flammula) o panícula (Clematis nutans). Alguns gèneres com Anemone o Hepatica formen un involucre de bràctees sota les flors. Morfologia floral: Les flors són generalment hermafrodites i actinomorfes, zigomorfes a Aconitum i Delphinium. Primàriament les peces es disposen en espiral, però secundàriament poden aparèixer en verticils (Aquilegia). Les flors són de mida molt variable, de petites a grans, i tenen un receptacle floral més o menys allargat. El perigoni es pot diferenciar clarament en calze o corol·la o que aquest canvi sigui gradual. En alguns casos el perigoni és homoclamidi amb totes les peces iguals, ja siguin sepaloides (Helleborus) o petaloides (Clematis, Anemone, Nigella). Quan es distingeix un calze, aquest consta de 3 a 8 sèpals, generalment 5. Poden ser lliures o parcialment soldats, imbricats o valvats, caducs o persistents (Helleborus, Trollius) i a vegades amb un esperó. Quan la corol·la és distingible està formada per de 3 a nombrosos pètals. Aquests són lliures o soldats, de colors variables i a vegades esperonats (Aquilegia). Solen presentar nectaris (absents a Anemone, Clematis i Thalictrum), ja sigui a la base dels pètals com a la base dels estams. A Helleborus els nectaris es situen entre els tèpals sepaloides i els estams i tenen forma de corn. A Ranunculus i Aquilegia els nectaris es situen a la base dels pètals. A Delphinum i Aconitum aquests nectaris estan molt desenvolupats. L'androceu està format usualment per nombrosos estams de disposició espiralada o rarament verticilada (Aquilegia). Maduren de forma centrípeta, de fora cap a dins, o centrífuga a Galucidium. Al gènere Actaea com a excepció només es desenvolupa un sol estam. Les anteres són extrorses, basifixes i de dehiscència longitudinal, ja sigui per fissures o valves (Trautvetteria). El gineceu està format per de 3 a nombrosos carpels lliures disposats helicoïdalment, més rarament trobem un sol carpel a Actaea o a Delphinium. Cada carpel constitueix per ell mateix un pistil amb l'ovari súper i unilocular. A l'interior de cada lòcul apareixen nombrosos primordis seminals,+br o un de sol basal per reducció (Ranunculus). Aquests són anàtrops i de placentació marginal. Es formen tants estils com carpels que en ocasions poden ser plomosos (Clematis. De forma excepcional, alguns gèneres com Nigella presenten els carpels poc o molt soldats i l'ovari es divideix en de 3 a 5 lòculs, de manera que es formen de 3 a 5 estils. Tipus de pol·linització: La pol·linització és molt variable, degut a la gran diversitat de flors que apareixen en aquesta família. Generalment és entomòfila, tot i que el gènere Thalictrum és anemòfil i algunes espècies anuals es poden autopol·linitzar. Com a reclam pels insectes les flors poden tenir un perigoni vistós i de colors brillants (Anemone, Clematis) i ofereixen als insectes pol·len (Anemone, Clematis) o nèctar (Ranunculus, Delphinium). Els insectes varien en funció del reclam de les diferents flors. Així, les flors de Clematis són visitades per abelles; les de Ranunculus per mosques i petites abelles; i les de Delphinium i Aquilegia, amb el nèctar emmagatzemat en llargs esperons, per abellots. La majoria de flors de les ranunculàcies presenten proteràndria, és a dir, que els estams maduren abans que els carpels. Aquest fenomen afavoreix la pol·linització creuada. Morfologia del pol·len: Els grans de pol·len són generalment aperturats, inaperturats a Souliea, amb dos o tres punts germinatius. Poden ser colpats, foraminats o rugats. El gra de pol·len, un cop madur pot ser bicel·lular o tricel·lular segons si s'avança la divisió de la cèl·lula germinativa o no. L'exina és llisa sense ornamentacions. Morfologia del fruit: El fruit pot ser un polifol·licle (Helleborus), un poliaqueni (Anemone), una polinúcula (Ranunculus, Adonis) o més rarament una baia (Actaea) o una càpsula (Nigella). Morfologia de la llavor: Les llavors tenen abundant endosperma oleaginós i un petit embrió recte. Solen ser de color fosc. Tipus de disseminació: La dispersió dels fruits es fa de forma molt diversa. Clematis i Pulsatilla entre d'altres disseminen els fruits pel vent gràcies als estils plumosos acrescents, així com Thalictrum gràcies a petites extensions alades dels fruits. Per altra banda, algunes espècies de Ranunculus com pot ser Ranunculus arvensis fan les polinúcules tuberculades amb espines ganxudes per enganxar-se al pèl dels animals (dispersió per epizoocòria). En canvi, al gènere Helleborus la diàspora és la llavor, que presenta eleosomes, una substància de reserva exterior molt apreciada per les formigues (dispersió per mirmezoocòria). A les espècies aquàtiques és freqüent la geocòria, a causa del creixement dels peduncles fructífers per geotropisme positiu. Dotació cromosòmica: El nombre bàsic de cromosomes (x) generalment és 8, tot i que també pot ser 6 a Nigella, 7 a Aquilegia, Thalictrum o algunes espècies d'Anemone o 9 a Coptis. La poliploïdia és molt freqüent, sobretot al gènere Thalictrum on podem trobar individus amb 84 cromosomes. Principis químics: Generalment presenten alcaloides, saponines i flavonoides. Clematis entre d'altres també sintetitza proantocianidines del tipus cianidina. També poden presentar berbedina, un compost alcaloide típic de les berberidàcies. Els alcaloides que tenen poden ser molt tòxics per evitar l'herbivorisme, degut a que les ranunculàcies solen viure en hàbitats oberts on freqüenta el bestiar. Per exemple, el gènere Aconitum sintetitza l'alcaloide aconitina que redueix el ritme cardíac i produeix paràlisis. El gènere Helleborus pot arribar a ser mortal en cas d'ingestió degut a l'alcaloide heleborina, que actua sobre el cor, però també a la presència de saponines que exerceixen la seva toxicitat sobre l'aparell digestiu. Fisiologia: Fan fotosíntesis del tipus C3. Diversitat i classificació: Aquesta família engloba vora a 2000 espècies agrupades en 50 gèneres. Ranunculus i Delphinium són els gèneres més diversificat, amb unes 250 espècies cadascun, després trobem Clematis amb unes 200 espècies i Anemone amb unes 100. Es poden distingir dues subfamílies i cinc tribus. Helleboroideae és la primera subfamília i inclou plantes amb els carpels amb més d'un primordi seminal+br i com a fruit un plurifol·licle o una baia. Aquesta subfamília es divideix en dues tribus: Helleboreae (Aquilegia, Helleborus, Nigella), caracteritzada per les flors actinomorfes i Delphinieae (Delphinium i Aconitum) amb flors zigomorfes. La segona subfamília s'anomena Ranunculoideae i inclou aquelles plantes amb un sol primordi seminal+br a cada carpel i com a fruit una polinúcula. Es divideix en tres tribus: Ranunculeae (Ranunculus, Thalictrum), amb les flors amb corol·la; Anemoneae (Anemone, Hepatica), amb les flors homoclamídies i les fulles alternes; i finalment la tribu Clematideae (Clematis) amb les flors homoclamídies i les fulles oposades. El gènere Glaucidium es pot considerar dins d'aquesta família o dins d'una nova (Glaucidiaceae), ja que difereix de les ranunculàcies per l'estructura del gineceu i la dehiscència dels fruits. Aquest gènere es considera la transició entre les ranunculàcies i les berberidàcies. Ecologia i hàbitat: Estan adaptades a viure en una gran diversitat de medis, sobretot en ambients oberts, com poden ser prats, herbassars, alta muntanya,... El gènere Ranunculus pot viure en ambients molt variats (zones ruderals, prats,...) i fins i tot hi ha alguna espècie aquàtica d'aigua dolça (Ranunculus aquatilis), alguna espècie amfíbia (Ranunculus scleratus) i alguna d'alta muntanya que arriba als 4000 m (Ranunculus glacialis). Presència als PPCC: Als Països Catalans trobem una vuitantena d'espècies que corresponen a 17 gèneres. El més diversificat és Ranunculus, amb més de 30 espècies presents. La gran majoria d'espècies es limiten a la muntanya humida. Diversos representants d'aquesta família són endemismes de la nostra flora. A les Illes Balears trobem l'el·lèbor trifoliat (Helleborus lividus subsp. lividus) i Ranunculus cymbalarifolius subsp. weyleri. Al continent trobem Aquilegia viscosa subsp. Monsicciana dels Prepirineus, Aquilegia vulgaris subsp. paui dels Ports de Beseit i Delphinium fissum subsp. bolosii de les muntanyes catalanídiques. Utilitats: " Algunes espècies es cultiven com a plantes de jardí: les tores (Aconitum), els esperons (Delphinium), les anemones (Anemone),... Les llavors de Delphinium staphisagria reduïdes a pols s'han usat tradicionalment com a insecticida gràcies a la presència d'alcaloides tòxics.